lunes, 13 de julio de 2026

La cançó de Terranyina

 Açí vos deixe una proposta de treball per a 4º d'ESO/2º de BAT sobre els fets de la Pobla quan, al 6 de juliol de 1919, uns manifestants van ser assesinats per la guàrdia urbana del poble en unes protestes contra els caciques de aquel lloc. 


A través d'una cançó podem analitzar aquella època de miseria campesina i obrera i del poder d'una petita oligarquìa de terratents també a la València de començament el segle XX, posterior  a la I Guerra Mundial i a la etapa de la Crisi de la Restauració, prèvia a la Dictadura de Primo de Rivera i la Segona Repùblica. El cantant es Pep Gimeno "botifarra" i la lletra es popular i la música de Pep Ventura.


la lletra diu així:

En la Pobla hi ha un xic

que li diuen Teranyina:
porta pantalons bombatxos
i també ratlla partida,

la camisa arromangada
i espardenyetes blanquetes.
Li pregunten lo que guanya
i el jornal són dos pessetes.

És templat i misteriós,
bo i treballador: el futur és d'ell!
Però no tot és d'arrop
en la història que ara vos contaré...

Era en l'any 1919,
als "Successos de La Pobla"
els obrers van aplegar-se,
encara hi ha qui ho recorda.

Més de cinc-centes persones
per a reclamar justicia.
Per això el amos del terme
els tenien gran malícia.

S'estaven organitzant,
tots els jornalers, en "La Societat"
i per a parar-ho tot
els cacics del poble els van crivellar.

Teranyina malferit,
molt xocat per la matança,
en saber que a ell el buscaven
va escapar camí de França.

Els mataren a la plaça
i els seus noms hem de sostindre:
són Vicent, Miquel i Antoni,
Manuel, Ramón i Calixte.

Van passar molts anys i guerres
i diuen que Teranyina
va morir molt lluny de casa:
duia l'ànima partida.

Va amagar en una caixa
tots els retalls de diari
i una pena com un càntir
en el fons d'un vell armari.

I la caixa va rodar
com un vell misteri mai explicat
fins que un dia la van obrir.
Si em voleu seguir vos ho puc contar...

En la Pobla hi ha una mestra 
que li diuen Teranyina:
porta pantalons bombatxos
i també ratlla partida,

la camisa arromangada
i espardenyetes blanquetes.
Diuen que porta una caixa
i la vol obrir de veres.

Teranyina s'ha plantat
enmig de la plaça, amb els ulls tancats.
I repica unes postisses
ballant, a soles, una dansà.

Quan els més vells no ho expliquen
els més joves no ho escolten.
No els tanqueu en una caixa,
són memòria d'este poble:

Els recorden a la plaça
i els seus noms hem de sostindre:
són Vicent, Miquel i Antoni,
Manuel, Ramón i Calixte.

Si obriu esta nit la caixa
per als joves de la Pobla,
podreu vore com retorna
la dansà de Teranyina!

PROPOSTA D'APRENENTAGE:

-Investiga sobre aquesta història de repressió a la Pobla Llarga.

-Busca als principals protagonistes, que apareixen a la cançó.

-Situa els esdevinemesnts en el contexte del País Valencià i de Espanya.

-Explica els conflictes socials després de la I Guerra Mundial.





No hay comentarios: